El Termcat recomana “bloc” a la seva Neoloteca.
Tanmateix, cal recordar que el Termcat no és normatiu (justament la seva tasca -cabdal!- és fer propostes). A l’espera de veure què instaura definitivament l’ús i normativament l’IEC, nosaltres ens sentim més convençuts pels arguments ben sòlids que Gabriel Bibiloni va ser el primer en exposar públicament:
http://bibiloni.cat/blog/?p=95
http://bibiloni.cat/blog/?p=364
En resum:
- “Les paraules procedents d’altres llengües acabades en –g mantenen aquesta consonant en la seva forma gràfica catalana (buldog, grog), igual que les paraules derivades d’ètims llatins o grecs amb aquesta consonant final (mag, pedagog, demagog, biòleg, pròfug).” (del primer apunt de Bibiloni).
- Permet diferenciar els sentits diversos de “bloc” (ja prou polisèmic) i “blog”, i així s’enriqueix la llengua.
Cal dir que “bloc” està molt estès i per exemple VilaWeb ho fa servir en tot el seu entorn (si bé no en diu res en el seu Llibre d’estil).
Més referències:
“De bloc a blog”, de Benjamí Villoslada: http://blog.bitassa.cat/arxiu/2005/10/22/292/
L’apunt original de Gabriel Bibiloni: http://www.bibiloni.net/blog/archives/00000091.html
“Mallorca en Xarxa: Gabriel Bibiloni”: http://blog.bitassa.cat/arxiu/2005/12/08/338/. Hi enllaça aquest article d’en Bibiloni sobre la qüestió publicat a Llengua Nacional: http://www.bibiloni.net/blog/blog.pdf
A més de “blog” sempre parlem d’”apunt” i no “post”.
Naturalment, no cal dir que professionalment sempre ens atenem rigorosament al llibre d’estil de cada client o institució, amb el suport inestimable per a tot lingüista i traductor dels recursos del Termcat que només voldríem que fossin encara més accessibles tècnicament.
